Imprimir

III Simposium Internacional EDiSo - Barcelona 28-30 junio 2017

. Publicado en III Simposium 2017

III Simp BCN2017

Desigualdad y nuevos discursos sociales / Desigualtat i nous discursos socials / Desigualdade e novos discursos sociais / Inequality and new social discourses

28-30 junio / juny / junho / june 2017
Barcelona

Información preliminar / Informació preliminar
Informação preliminar / Preliminary information

 

III Simp BCN2017

Desigualdad y nuevos discursos sociales / Desigualtat i nous discursos socials / Desigualdade e novos discursos sociais / Inequality and new social discourses

28-30 junio / juny / junho / june 2017
Barcelona

Información preliminar / Informació preliminar
Informação preliminar / Preliminary information

 

III Simposio Internacional EDiSo - ESP

Desigualdad y nuevos discursos sociales

Como resultado del incremento de la desigualdad en la última década que han conllevado las crisis y las políticas económicas, la desigualdad es hoy un tema candente en el debate público en el ámbito regional, nacional e internacional.

En este contexto de rápidos cambios sociales, los estudios del discurso emergen como una propuesta de enfoque multidisciplinar que contribuye a tomar conciencia, comprender, explicar y eventualmente combatir viejas y nuevas dinámicas de desigualdad. Dependiendo de la perspectiva que se adopte y las tradiciones con las que se dialogue (sociología, antropología, ciencias políticas, derecho, lingüística y/o medios de comunicación, entre otras), el campo de los estudios del discurso es capaz de ofrecer una multiplicidad de miradas analíticas a estas complejas dinámicas sociales.

Dado su enfoque, los estudios del discurso permiten examinar algunas cuestiones cruciales en estos procesos, a partir de los mecanismos semióticos de representación, legitimación, resistencia y circulación de marcas de desigualdad en múltiples contextos,  prácticas sociales e identidades, en la (s) lengua (s), en  su gestión, distribución y jerarquización, mantenimiento, transformación y revitalización.

Este es, por tanto, el tema elegido para el Simposium EDiSo 2017, que esperamos funcione como eje vertebrador (pero no exhaustivo) en torno al que se articulen las diferentes formas de participación en el simposio. Entre los subtemas que se propusieron en el Seminario-asamblea de Valencia figuran:

• Discurso digital y desigualdad: enfoques y métodos para el análisis del acceso, participación y la interacción en entornos digitales
• La construcción discursiva de los nuevos / viejos modelos de género y / o paternidad.
• Prácticas de Empresas, multilingües y desigualdad.
• La socialización lingüística y nuevos hablantes.
• Lengua y neoliberalismo.
• La construcción discursiva de las poblaciones diaspóricas,  nómadas y migrantes.
• Los discursos y la exclusión social: la pobreza, el racismo, la islamofobia, neofascismos, y discursos para salir de la UE (Brexit, entre otros).
• Desigualdad, discurso,  argumentación / interacción
• Discurso y conflicto: el racismo, el sexismo, la violencia de género y su presencia en los medios y en las redes sociales.
• Discurso, internacionalización y organizaciones (por ejemplo, la ONU o la universidad multilingüe).
• Ideologías lingüísticas, normatividades y repertorios multilingües y multimodales (orales, otros modos semióticos y escrita)
• Discurso, cambio, fuerzas y  fragilidades sociales (los discursos anti-austeridad; discurso y hegemonía, nuevos discursos políticos).
• Activismos lingüísticos.

Se mantienen además otras líneas y grupos de trabajo de EDiSo:
• Discurso y movimientos sociales
• Discurso y salud
• Discurso e inmigración (en ámbitos institucionales, como la escuela)

Calendario de convocatorias y comités

Las fechas de las llamadas serán las siguientes:

  • Primera convocatoria: para proponer paneles temáticos, talleres de análisis de datos y debates en construcción: del 15 de Septiembre al 15 de Octubre de 2016.
  • Segunda convocatoria: para proponer contribuciones en los paneles temáticos, talleres de análisis de datos y debates en construcción que hayan sido aceptados. Pueden también presentarse comunicaciones libres y pósters: del 1 de Noviembre al 15 de Enero de 2017.

Comité organizador: Josep M. Castellà Lidon (coordinador, Universitat Pompeu Fabra), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Encarna Atienza Cerezo (Universitat Pompeu Fabra), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg).

Comité científico: Juli Palou Sangrà (coordinador, Universitat de Barcelona), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Helena Calsamiglia Blancafort (Universitat Pompeu Fabra), Daniel Cassany Comas (Universitat Pompeu Fabra), Eva Codó Olsina (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Melinda Dooly (Universitat Autònoma de Barcelona), Carolina Figueras Solanilla (Universitat de Barcelona), Clara Keating (Universidade de Coimbra), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Luisa Martín Rojo (Universidad Autónoma de Madrid), Elisabeth Miche (Universitat Pompeu Fabra), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Melissa G. Moyer (Universitat Autònoma de Barcelona), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Lluís Payrató (Universitat de Barcelona), Miguel Pérez Milans (London University), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Joan Pujolar (Universitar Oberta de Catalunya); Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg), Isabelle Simões Marques (Universidade Aberta), Marta Tordesillas Colado (Universidad Autónoma de Madrid), Mireia Trenchs Parera (Universitat Pompeu Fabra), Amparo Tusón Valls (Universitat Autònoma de Barcelona).

III Simpòsium Internacional EDiSo - CAT

Desigualtat i nous discursos socials

Com a resultat de l’increment de la desigualtat a l’última dècada, motivat per les crisis i les polítiques econòmiques, la desigualtat és avui un tema ben viu en el debat públic en l’àmbit regional, nacional i internacional.

En aquest context de ràpids canvis socials, els estudis del discurs emergeixen com una proposta d’enfocament multidisciplinari que contribueix a prendre consciència, comprendre, explicar i, eventualment, combatre velles i noves dinàmiques de desigualtat. Segons la perspectiva que s’adopti i les tradicions amb què es dialogui (sociologia, antropologia, ciències polítiques, dret, lingüística i/o mitjans de comunicació, entre altres), el camp dels estudis del discurs és capaç d’oferir una multiplicitat de mirades analítiques a aquestes dinàmiques socials complexes.

Atès l’enfocament que tenen, els estudis del discurs permeten examinar algunes qüestions crucials en aquests processos, a partir dels mecanismes semiòtics de representació, legitimació, resistència i circulació de marques de desigualtat en múltiples contextos,  pràctiques socials i identitats, en la llengua o les llengües, en la seva gestió, distribució i jerarquització, manteniment, transformació i revitalització.

Aquest és, doncs, el tema escollit per al Simposium EDiSo 2017, que esperem que funcioni com a eix vertebrador (però no exhaustiu) al voltant del qual s’articulin les diferents formes de participació en el simposi. Entre els subtemes que es van proposar en el Seminari-assemblea de València hi ha els següents:

• Discurs digital i desigualtat: enfocaments i mètodes per a l’anàlisi de l’accés, la participació i la interacció en entorns digitals.
• La construcció discursiva dels nous/vells models de gènere i/o paternitat.
• Pràctiques d’empreses, multilingüisme i desigualtat.
• La socialització lingüística i els nous parlants.
• Llengua i neoliberalisme.
• La construcció discursiva de les poblacions diaspòriques,  nòmades i migrants.
• Els discursos i l’exclusió social: la pobresa, el racisme, la islamofòbia, els neofeixismes i els discursos de sortida de la UE (Brexit, entre altres).
• Desigualtat, discurs i argumentació/interacció.
• Discurs i conflicte: el racisme, el sexisme, la violència de gènere i la seva presència en els mitjans i en les xarxes socials.
• Discurs, internacionalització i organitzacions (per exemple, l’ONU o la universitat multilingüe).
• Ideologies lingüístiques, normativitats i repertoris multilingües i multimodals (orals, altres modes semiòtics i escrits)
• Discurs, canvi, forces i fragilitats socials (els discursos anti-austeritat; discurs i hegemonia, nous discursos polítics).
• Activismes lingüístics.

Es mantenen, a més, altres línies i grups de treball d’EDiSo:

• Discurs i moviments socials.
• Discurs i salut.
• Discurs i immigració (en àmbits institucionals, com l’escola).

Calendari de convocatòries i comitès

Les dates de les convocatòries seran les següents:

  • Primera convocatòria: per proposar panels temàtics, tallers d’anàlisi de dades i debats en construcció: del 15 de setembre al 15 d’octubre de 2016.
  • Segona convocatòria: per proposar contribucions als panels temàtics, tallers d’anàlisi de dades i debats en construcció que hagin estat acceptats. També es poden presentar comunicacions lliures i pòsters: de l’1 de novembre al 15 de gener de 2017.

Comitè organitzador: Josep M. Castellà Lidon (coordinador, Universitat Pompeu Fabra), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Encarna Atienza Cerezo (Universitat Pompeu Fabra), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg).

Comitè científic: Juli Palou Sangrà (coordinador, Universitat de Barcelona), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Helena Calsamiglia Blancafort (Universitat Pompeu Fabra), Daniel Cassany Comas (Universitat Pompeu Fabra), Eva Codó Olsina (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Melinda Dooly (Universitat Autònoma de Barcelona), Carolina Figueras Solanilla (Universitat de Barcelona), Clara Keating (Universidade de Coimbra), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Luisa Martín Rojo (Universidad Autónoma de Madrid), Elisabeth Miche (Universitat Pompeu Fabra), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Melissa G. Moyer (Universitat Autònoma de Barcelona), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Lluís Payrató (Universitat de Barcelona), Miguel Pérez Milans (London University), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya); Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg), Isabelle Simões Marques (Universidade Aberta), Marta Tordesillas Colado (Universidad Autónoma de Madrid), Mireia Trenchs Parera (Universitat Pompeu Fabra), Amparo Tusón Valls (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

III Simpósio Internacional EDiSo - POR

Desigualdade e novos discursos sociais

Como resultado do aumento das desigualdades na última década provocadas pelas crises e as políticas económicas, a desigualdade é hoje um tema candente no debate público de âmbito regional, nacional e internacional.

Neste contexto de rápidas mudanças sociais, os estudos do discurso surgem como uma proposta de enfoque multidisciplinar que ajuda a tomar consciência, compreender, explicar e eventualmente combater velhas e novas dinâmicas de desigualdade. Dependendo da perspetiva que se adopte e das tradições com que se dialogue (sociología, antropologia, ciencias políticas, direito, lingüística e/ou meios de comunicação, entre outras), o campo dos estudos do discurso oferece uma multiplicidade de olhares analíticos a estas complexas dinâmicas sociais.

Dado o seu enfoque, os estudos do discurso permitem examinar algumas questões cruciais nestes processos, a partir dos mecanismos semióticos de representação, legitimação, resistência e circulação de marcas de desigualdade em múltiplos contextos, práticas sociais e identidades, na(s) língua(s), na sua gestão, distribuição e hierarquização, manutenção, transformação ou revitalização.

Este é, assim, o tema eleito para o Simpósio EDiSo 2017, que funcionará como eixo vertebral (mas não exaustivo) en torno do qual se articulam as diferentes formas de participação no simpósio. Entre os subtemas que se propuseram no seminario-assembleia em Valência, figuram os seguintes:

• Discurso digital e desigualdade: enfoques e métodos para a análise do acesso, a participação e a interção em ambientes digitais
• A construção discursiva de novos/velhos modelos de género e/ou parentalidade.
• Práticas empresariais, multilinguismo e desigualdade.
• A socialização lingüística e novos falantes.
• Língua e neoliberalismo.
• A construção discursiva de populações diaspóricas, nómadas e migrantes.
• Os discursos e a exclusão social: pobreza, islamofobia, racismo,  neofascismos, e discursos para a saída da UE (Brexit, entre outros).
• Desigualdade, discurso, argumentação/interação
• Discurso e conflicto: racismo, machismo, violencia de género e sua presença nos meios de comunicação e nas redes sociais.
• Discurso, internacionalização e organizações (por exemplo, a ONU ou a universidadw multilingue).
• Ideologías linguísticas, normatividades e repertorios multilingues e multimodais (oralidade, outros modos semióticos, escrita)
• Discurso, mudança, forças e fragilidades sociais (os discursos anti-austeridade; discurso e hegemonía, novos discursos políticos).
• Activismos linguísticos.

Mantêm-se, para além destas, as outras linhas e grupos de trabalho da EDiSo:
• Movimentos sociais
• Discurso e saúde
• Multilinguismo e imigração (em ámbitos institucionais, como a escola)

Convocatórias e conselhos

As chamadas a participação terão os seguintes prazos:

  • Primeira convocatória: para propostas de painéis temáticos, oficinas de análise de dados e debates em construção: de 15 de Setembro a 15 de Outubro de 2016.
  • Segunda convocatória: para propostas de contribuições nos painéis temáticos, oficinas de análise de dados e debates em construção aceites. Podem apresentar-se também comunicações livres e posters: de 1 de Novembro de 2017 a 15 de Janeiro de 2017.

Conselho organizador: Josep M. Castellà Lidon (coordinador, Universitat Pompeu Fabra), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Encarna Atienza Cerezo (Universitat Pompeu Fabra), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg).

Conselho científico: Juli Palou Sangrà (coordinador, Universitat de Barcelona), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Helena Calsamiglia Blancafort (Universitat Pompeu Fabra), Daniel Cassany Comas (Universitat Pompeu Fabra), Eva Codó Olsina (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Melinda Dooly (Universitat Autònoma de Barcelona), Carolina Figueras Solanilla (Universitat de Barcelona), Clara Keating (Universidade de Coimbra), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Luisa Martín Rojo (Universidad Autónoma de Madrid), Elisabeth Miche (Universitat Pompeu Fabra), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Melissa G. Moyer (Universitat Autònoma de Barcelona), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Lluís Payrató (Universitat de Barcelona), Miguel Pérez Milans (London University), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Joan Pujolar (Universitar Oberta de Catalunya); Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg), Isabelle Simões Marques (Universidade Aberta), Marta Tordesillas Colado (Universidad Autónoma de Madrid), Mireia Trenchs Parera (Universitat Pompeu Fabra), Amparo Tusón Valls (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

III EDiSo International Symposium - ENG

Inequality and new social discourses

The increase in social imbalances in the past decade as a result of economic crises and policies means that inequality is a blistering topic in public debate at a regional, national and international level.

Within a context of rapid social change, discourse studies offer a multidisciplinary approach contributing to awareness, understanding, description and eventual combatting of old and new dynamics of inequality. Depending on the perspectives adopted and the traditions engaged with (sociology, anthropology, political sciences, law, linguistics and/or communications studies, among others), the field of discourse studies allows for a multiplicity of analytical viewpoints on complex social processes.

From this multidisciplinary approach, discourse studies allow crucial issues in these processes to be examined, exploring the semiotic mechanisms of representation, legitimation, resistance and circulation of inequality in multiple contexts, social practices, identities, and language(s), in management, distribution, hierarchisation, maintenance, transformation and revitalization.

The general theme chosen for the EDiSo 2017 Symposium aims to be a common core around which different forms of participation and interests may be articulated. The following sub-themes emerged at our Seminar-General Assembly in Valencia in June 2016:

• Digital discourse and inequality: approaches and methods for analysing access, participation and interaction in digital environments
• The discursive construction of new / old gender and / or parenting models
• Business practices, multilingualism and inequality
• Language socialisation and new speakers
• Language and neoliberalism
• The discursive construction of diasporic, nomadic and migrant populations
• Discourse and social exclusion: poverty, racism, islamophobia, neofascism, anti-EU discourses (Brexit, etc.)
• Inequality, discourse, argumentation / interaction
• Discourse and conflict: racism, sexism and gender violence in the press and social networks
• Discourse, internationalisation and organisations (the UN, multilingual universities, etc.)
• Linguistic ideologies, normativities and multilingual and multimodal repertoires (oral, written, other semiotic modes)
• Discourse, change, social forces and fragilities (anti-austerity discourses, discourse and hegemony, new political discourses)
• Linguistic activism

The themes of the EDiSo working groups will also be represented:

• Discourse and social movements
• Discourse and health
• Discourse and immigration (in institutional settings, such as schools)

Calls and commitees

The following are the dates for the different calls for participation:

  • First call:  for thematic panels, data sessions and emerging debates proposals, from 15 September to 15 October 2016.
  • Second call: for contributions to accepted thematic panels, data sessions and emerging debates. Individual papers and posters will also be called for: from 1 November to 15 January 2017.

Organising committee:  Josep M. Castellà Lidon (coordinador, Universitat Pompeu Fabra), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Encarna Atienza Cerezo (Universitat Pompeu Fabra), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg).

Scientific committee: Juli Palou Sangrà (coordinador, Universitat de Barcelona), Manuel Alcántara Plá (Universidad Autónoma de Madrid), Helena Calsamiglia Blancafort (Universitat Pompeu Fabra), Daniel Cassany Comas (Universitat Pompeu Fabra), Eva Codó Olsina (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Cots Caimons (Universitat de Lleida), Olga Cruz Moya (Universidad Pablo de Olavide, Sevilla), Melinda Dooly (Universitat Autònoma de Barcelona), Carolina Figueras Solanilla (Universitat de Barcelona), Clara Keating (Universidade de Coimbra), Júlia Llompart Esbert (Universitat Autònoma de Barcelona), Luisa Martín Rojo (Universidad Autónoma de Madrid), Elisabeth Miche (Universitat Pompeu Fabra), Melissa Moyer (Universitat Autònoma de Barcelona), Adil Moustaoui (Universidad Complutense de Madrid), Melissa G. Moyer (Universitat Autònoma de Barcelona), Luci Nussbaum Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona), Ana Pano Alamán (Università di Bologna), Lluís Payrató (Universitat de Barcelona), Miguel Pérez Milans (London University), Gabriela Prego Vázquez (Universidade de Santiago de Compostela), Joan Pujolar (Universitar Oberta de Catalunya); Montserrat Ribas Bisbal (Universitat Pompeu Fabra), Maria Sabaté Dalmau (Universitat de Lleida), Francesco Screti (Université de Fribourg), Isabelle Simões Marques (Universidade Aberta), Marta Tordesillas Colado (Universidad Autónoma de Madrid), Mireia Trenchs Parera (Universitat Pompeu Fabra), Amparo Tusón Valls (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google BookmarksSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn